dilluns, 3 de juliol de 2017

EL SOMNI

EL SOMNI



Recordo aquell estiu que em va visitar un dimoni. Jo era a dalt les golfes, en companyia de la lluna plena en una calorosa nit agost. No podia dormir i mirava d’agafar el son llegint. Recordo que em va envair, primer amb sons, com xiulets, després amb paraules i pensaments absurds, vessant el seu verí a les meves orelles. Perquè t’entestes a llegir, què vols comprendre? Em va preguntar adoptant un to de veu femení i seductor. El món vull entendre, el món i la vida, vaig respondre. Ah, la vida... La vida és un instant, un crit ofegat en l’abisme, un intent grandiós d’escapar de les urpes de la mort. No llegeixis tant i surt a viure... No segueixis, li vaig etzibar. Surt de casa meva. No marxaré d’aquí fins que arribi l’alba. Ho deia de veritat. Va ser una nit llarga. 

Mercuri (Pierre Gilles)
Veus tot el què tens, a tot al que t’aferres? Tot et serà pres. No només moriràs tu sinó que un dia ho farà tot allò que estimes. Tot l’esforç que feu els homes és en va... Mig vençut li vaig respondre fingint seguretat: sé que morirem, que abans d’existir jo no hi era i després de morir no recordaré ni haver viscut. Que ha estat la meva vida doncs? Un somni, un truc? Les meves preguntes van deixar el dimoni un xic desorientat. De seguida es va refer i va contraatacar. No diguis que tot és un somni, em va dir. És ben real, tant la terra que trepitges com el tic tac que sents del rellotge. Però si saps que el teu temps és breu, així doncs, perquè t’afanyes en tot, perquè vas d’un lloc cap a l’altre i descuides les teves hores en tasques que no et fan feliç? Recordes la vella història del rei Mides i el Silè del bosc? 

La llegenda sobre la veritat del Silè ja me la coneixia li vaig respondre tot segur de mi mateix. Sé que, com deia el Silè, si no hagués nascut no tindria cap neguit, però s'oblida que tampoc coneixeríem cap alegria. El que us fa por als homes és l’eternitat de la mort, em va dir ara el dimoni amb una veu greu i tenebrosa. Tenia raó. Però si el temps és etern i la matèria caduca, fins i tot la mort pot morir. I si és així allò que ha mort necessàriament ha de tornar a viure, perquè allò que és per sempre no pot desaparèixer i per tant sempre existirà. Tu i jo seguirem xerrant eternament, li vaig raonar finalment. El sol ja s’intuïa i recordo que mentre la casa dormia la natura es despertava. La bellesa de l’alba era acompanyada pel cant dels ocells que trafiquejaven al jardí. El dimoni va fer una ganyota,  acomiadant-se i es va retirar vençut.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada